AUCELLÓ, [AUSELO] s.

Ocell menut.

V. alcellet, aucellet, ocellet, ocellets xiprians.

"... e viu .j. gran ausel volar dasus .j. arbre vel... e cant l aucel ach gran pesa volat antorn, si s asech dasus l arbre... e si s feri de son bech qui era agut en mig son pits tan durament que l se n feu axir la sanch de son cos, e axi con los auselons sentiren axir la sanch, els revengueren en vida, hi el mori entre els. Axi prangueran los auselons comansament de vida per la sanch del gran ausel."
Sant Grasal MS. de G. Reixach, f. 82 v